NO ÉS QUE SIGA SUPORTABLE, ERA SENZILLAMENT INCOMPARABLE

Suportable? Esta era una pregunta que ens feia Luis quan assajàvem una seqüència on hi havia una certa exigència física. Treballar amb ell no és que siga suportable, era senzillament incomparable.

Vaig conéixer Berlanga gràcies i per mitjà d’Alfredo Matas, amb qui vaig treballar anteriorment en El crimen de Cuenca. I per la interpretació que hi vaig fer li degué parlar de mi per a ser un dels protagonistes de Yo, el Vaquilla. Alfredo Matas, magnífica persona i importantíssim productor en la carrera de Berlanga, compta amb un equip encapçalat per José Manuel Miguel Herrero i Marisol Carnicero. Crec que Luis els va trobar molt a faltar en les últimes pel·lícules que va dirigir.

En els rodatges, Berlanga era rigorós, exigent, minuciós, divertit, amb una certa sorna mediterrània, sempre afectuós i amb un exagerat talent.

Jo disfrutava moltíssim en la preparació i els assajos d’aquells irrepetibles plans seqüència, quina manera de tindre-ho tot ben claret! Berlanga era un director que sempre arribava amb “els deures fets”.

Ara, que no puc continuar disfrutant del seu art i del seu inseparable Rafael Azcona, he notat com els poderosos banquers, clergues, militars, autoritats, en definitiva, els poders fàctics, han respirat a gust en saber que ja no seran representats amb tant de rigor, saviesa, bon gust, intel·ligència i humor.

Quina sort he tingut i quant he aprés d’este mestre mundial!, amb qui a més m’unia el paisanatge, jo nascut a Castelló, i la presència constant en els seus treballs i en la seua vida d’eixos paisatges de la meua infància, Benicàssim, Hotel Voramar, Orpesa, Peníscola.

Luis gràcies per existir!

Guillermo Montesinos, 2012