Calabuch
Cansat de treballar en la construcció de bombes atòmiques i alarmat davant de l’abast destructor del seu descobriment, un científic nord-americà de prestigi internacional fuig del seu país i es refugia en l’anonimat d’un plàcid poble de la costa mediterrània anomenat Calabuch. Una vegada allí, el professor és pres pel còmplice d’un contrabandista i és detingut per la Guàrdia Civil i tancat en un calabós.
Sense pretendre-ho, el científic, que és confós amb un vagabund bondadós i indocumentat, i rebatejat amb el nom de Jorge, s’integra progressivament en la vida de Calabuch, on trava amistat amb els seus peculiars habitants, els ajuda a resoldre els seus problemes i participa en tot tipus d’activitats. Així, projecta les pel·lícules en el vell cinematògraf, ajuda la mestra en el xicotet col·legi i, arribades les festes patronals, acaba fent allò que millor sap, construir coets i focs artificials que s’eleven fins a altures mai aconseguides a la comarca. Són precisament estos coets els que alerten les autoritats internacionals sobre la localització del científic desaparegut. Quan la flota nord-americana acudix al lloc en la seua busca, tots els habitants del poble, des de la mestra fins al rector, passant pel brigada i pel contrabandista, se solidaritzen per a impedir el rescat. No obstant això, Jorge sap que és inútil mostrar-hi oposició i decidix finalment anar-se’n per pròpia voluntat, sense oferir resistència i conscient que s’ha guanyat l’amistat i l’afecte de tot Calabuch.
Producció: Águila Films (Madrid) – Films Costellazione (Roma).
Direcció: Luis García Berlanga.
Argument: Leonardo Martín.
Guió: Leonardo Martín, Florentino Soria, Ennio Flaiano i Luis García Berlanga.
Fotografia: Francisco Sempere (B/N).
Música: Guido Guerrini [segons algunes fonts, Angelo Francesco Lavagnino].
Muntatge: Pepita Orduña.
Decorats: Román Calatayud.
Director general de producció: José Jerez Aloza.
Ajudant de direcció: Leonardo Martín. Secretària de rodatge: Lucía Martín. Segon operador: Miguel Agudo. Foto fixa: Manuel Beringola. Ajudant de producció: Luis Méndez Amago. Regidor: Enrique Carlos Jerez. Maquillatge: José Luis Ruiz. Perruqueria: Esperanza Paradela. Ajudant de maquillatge: Manuel F. Gaitán. Cap de so: Jaime Torrens. Ajudant de muntatge: Alicia Castillo. Ajudant de decoració: Bernardo Ballester. Auxiliars de direcció: Giménez i Pérez Puig. Mobles i atrezzo: Mateos-Luna-Menjíbar. Vestuari: Peris Hermanos. Realitzador de decorats: Francisco Prósper. Estudis: Sevilla Films, SA (Madrid). Edició musical: Elle. Sistema de so: RCA. Pirotècnia: Luis Bronchu (València). Laboratoris: Ballestero (Madrid).
Intèrprets
Edmund Gwenn (Jorge Hamilton), Valentina Cortese (Eloísa, la mestra), Juan Calvo (Matías), Franco Fabrizzi (el Langosta), José Isbert (don Ramón), José Luis Ozores (torero), Félix Fernández (capellà), Nicolás Perchicot (Andrés), Mario Berriatúa (Juan), Francisco Bernal (Crescencio), María Vico (Teresa), Isa Ferreriro (Carmen), Manuel Guitián (don Leonardo), Casimiro Hurtado (Antonio), Pedro Beltrán (Fermín), Manuel Alexandre (Vicente, el pintor), Lolo García (Felipe).
Premis rebuts
Gran Premi de l’Oficina Catòlica Internacional de Cine (OCIC) en el Festival de Cine de Venècia.
Premi al millor argument original, al millor actor secundari (Juan Calvo) i al millor actor estranger en una pel·lícula espanyola (Edmund Gwenn) del Círculo de Escritores Cinematográficos.
2n Premi a la millor pel·lícula del Sindicat Nacional de l’Espectacle.
Premi al millor actor de repartiment (Juan Calvo) i al millor guió del Sindicat Nacional de l’Espectacle.
Exteriors
Peníscola (Castelló).
Informació adicional
Data de l’estrena: 1 d’octubre de 1956.
Qualificació oficial: Interés Nacional.
Any d'estrena
1956
Any d'estrena a Espanya
1956
