Escrits

Sobre el naixement de l’acadèmia

Els meus records sobre el naixement de l’Acadèmia són pocs, però crec que suficients, atés que la seua gestació va ser relativament curta, no en el temps, sinó en la seua articulació com a empresa comuna dels cineastes.

Històricament, hi havia hagut intents de constituir-la. Un dels que recorde, sobretot, és el de José Antonio Rojo, pioner en esta idea. Però l’Acadèmia actual, pense que sorgix de la trobada que com a president de la Filmoteca vaig tindre amb Enrique Tierno Galván, a qui vam sol•licitar algun local que siguera una espècie de casa o club dels cineastes. Tierno, com a alcalde, ens va posar en contacte amb el professor Enjuto, en aquell moment administrador dels terrenys i pavellons de l’antiga Feria del Campo, i este, amb una generositat manifesta, ens va deixar triar el pavelló que consideràrem més adequat per a intentar congregar tota la professió. L’acord obligava a gaudir de l’edifici d’una manera clarament global, i no podíem cedir-ho a cap organització sindical ni tampoc a associacions sectorials. Vam triar el Pavelló d’Alacant perquè el grup que vam iniciar esta operació, entre els quals hi havia Julián Marcos i Antonio Gómez Rufo, créiem que era el més adaptable a les nostres necessitats, una elecció confirmada més tard per Conchita Fernández Montesinos i Antonio Artero, i es va elaborar un avantprojecte del qual van eixir dos sales de projecció i suficients recintes per a conferències, aules de treball, sales de reunió, etc.

Només ens quedava aconseguir que la gent del cine es mentalitzara per a constituir una associació col•legiada i interprofessional que servira de base per a la firma del protocol d’entrega de l’edifici.

Però un no ha nascut per a gestor. Tampoc la resta de l’equip que havíem format va aconseguir que ningú s’interessara en el projecte i, a causa d’això, va passar el suficient temps per a perdre el bell regal que se’ns havia fet.

Afortunadament, en eixe període una de les persones contactades per a portar avant el projecte es va interessar vivament per la idea i ens va prometre intentar en el seu moment la posada en marxa de l’Acadèmia, perquè així havíem començat a denominar la nostra anhelada associació professional. Em referisc a Alfredo Matas. La seua promesa es va concretar uns anys més tard, convocant-nos a un grup de cineastes a un esmorzar per a plantejar seriosament la constitució de l’Acadèmia. D’esta reunió recorde els noms de José Sacristán, Charo López, Carlos Saura, Manuel Matji, José Nieto, Tedy Villalba, Marisol Carnicero, Carlos Suárez, Ramiro Gómez, Pablo del Amo i José Luis Matesanz, i si m’oblide d’algú no serà per falta d’afecte, perquè tots érem, a més de cineastes, amics.

Naturalment, van haver-hi discrepàncies, inclús qui no veia la utilitat de l’Acadèmia, però d’allí va eixir ja el nom complet, mimètic de Hollywood, i també allí mateix es va començar a treballar perquè el 8 de gener de 1986 es firmara l’acta fundacional, amb l’home que considerem que era el més adequat per a presidir la institució, José María González-Sinde. El que seguix a esta data ja és catalogable; potser, en tot cas, haja d’afegir-hi -un nou fracàs meu-, la gestió que vaig fer amb Fernando Chueca, president de l’Institut d’Espanya, perquè la nostra criatura entrara amb totes les altres reials acadèmies en esta egrègia institució. La resposta va ser que els nostres numeraris acadèmics superaven amplíssimament la mitjana de cinquanta membres de la resta d’acadèmies col•legiades en l’Institut. Però, crec que estareu tots d’acord en el fet que preferim augmentar el nostre cens, encara que siga per no perdre certs honors.

Luis García Berlanga

* “Cuadernos de la Academia: Doce (Historia de la Academia, 1986-1998)”. Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya, Madrid, 1998.