Tamaño natural
Michel és un odontòleg parisenc de mitjana edat i elevada classe social que manté una relació distesa i liberal amb la seua esposa. Un dia rep des de Japó una nina de poliuretà de grandària natural, amb bells atributs de dona, que comença a utilitzar com un joguet secret amb què entretindre’s en els seus moments d’oci. Però el simple joc va adquirint un sentit més seriós per a Michel: celebra la seua primera setmana de convivència amb la nina portant-la a l’hotel de la costa regentat per sa mare, adquirix un complet aixovar per a esta, du a terme complexos rituals fetitxistes i, fins i tot, simula una boda. La nova relació provoca la ruptura definitiva amb els escassos vincles que encara l’unien al món exterior i se centra exclusivament en eixa nova companya de plàstic a la qual bateja amb distints noms i tracta com un autèntic ser viu.
Distanciat de tot i de tots, els sentiments de Michel cap al maniquí es tornen més obsessius i, dominat per la gelosia, arriba inclús a col·locar estratègicament una càmera de vídeo per a gravar les seues infidelitats amb el porter. Esta situació aconseguix el seu punt culminant quan la nina és segrestada durant la Nit de Nadal per un grup d’emigrats espanyols amb la intenció de violar-la, la qual cosa provoca que Michel prenga una dràstica decisió, tirar-se amb ella dins del seu automòbil al riu Sena. Uns segons després, la nina sura mentres un home l’observa enlluernat des d’un pont.
En paraules de Berlanga
Producció: Uranus Productions France (París) – Jet Films, SA (Barcelona) – Les Productions Fox Europa (París) – Films 66 (París) – Verona Produzione (Roma).
Direcció: Luis García Berlanga.
Argument i guió: Luis García Berlanga i Rafael Azcona.
Diàlegs francesos: Jean-Claude Carrière.
Fotografia: Alain Derobe (eastmancolor).
Música: Maurice Jarre.
Muntatge: Françoise Bonnot.
Decorats: Sigfrido Burmann.
Vestuari: Barbara Zulavska.
Disseny i creació de la nina: Giulio Tammasy i Henri Assola, sota la direcció i supervisió d’Alexander Trauner.
Productors executius: Alfredo Matas i Christian Ferry.
Caps de producció: Juan Estelrich, José Manuel M. Herrero i Henri Jaquillard.
Ajudants de direcció: José María Gutiérrez, Umberto Angelucci i Christian Fuin. Secretària de rodatge: Isabel Mulá. Segons operadors: Eduardo Noé i Charles-Henri Montel. Ajudant de càmera: Jean-Paul Meurisse. Ajudants de producció: Paul Lemaire i Esteban Gutiérrez. Regidor: José Sánchez. Maquillatge: Alfredo Tiberi. Perruqueria: Monika Huebsch. Ambientació: Luis Vázquez. Tècnics de so: Alberto Escobedo i Jean Duguet. Mescles: Jean Duguet. Ajudant de muntatge: Annick Menier. Auxiliar de direcció: Christine Pinoteau. Administrador: Henry Kencker. Cap d’elèctrics: Paul Cyulay. Maquetes: Bacha. Sastressa: Rosa García. Efectes sala: Jean-Pierre Lelong. Perruques: Rocchetti-Carboni. Pells: Peleterías Cirilo Fernández (Madrid). Cançons: Parlez-moi d’amour (Jean Lenoir / Éditions SEMI) i Le beau Danube Bleu (orquestra dirigida per Janos Sandor / Éditions Hungaroton LPX 11642). Laboratoris: Cinematiraje Riera (Barcelona), Madrid Films (Madrid), LTC-Saint Cloud (París). Sonorització: SIS La Garenne (París).
Intèrprets
Michel Piccoli (Michel), Valentine Tessier (mare de Michel), Rada Rassimov (Isabelle), Lucienne Hamon (Juliette), Michel Aumont (Henry), Amparo Soler Leal (propietària de la boutique), Queta Claver (María Luisa), Manuel Alexandre (Natalio), Claudia Bianchi (jove rossa), Jenny Astruc (Janine), Jean-Claude Bercq (Jacques), Marie-France Mignal (mare de xiqueta), Julieta Serrano (Nicole), Agustín González (guitarrista flamenc), Pedro Beltrán, Francisco Algora, Luis Ciges, José Luis Coll, Paco Beltrán i Goyo Lebrer (grup d’espanyols), Teresa Gisbert (dona solanesca), Ángel Álvarez (pare espanyol), María Luisa Ponte (mare espanyola), María Elena Flores (dona espanyola), Alberto Puig Palau (maître).
Premis rebuts
Exteriors
París.
Informació adicional
Presentada en el Festival de San Sebastián (1977).
Data de l’estrena: 26 d’octubre de 1977 (Barcelona) i 25 de febrer de 1978 (Madrid).
Título en Francia: “Grandeur nature.”
Any d'estrena
1973
Any d'estrena a Espanya
1977
