Онлайн казино Вавада (Vavada): быстрый вход, рабочее зеркало Вавада, приветственные бонусы Vavada. Мобильная версия клуба Вавада 24/7.

Em complau donar-los la benvinguda al Berlanga Film Museum, espai dedicat a la figura del gran cineasta espanyol Luis García Berlanga, mestre des de sempre, i amic des de 1992 fins a la seua defunció, al novembre de 2010.

Al rebre de la Generalitat valenciana, per mitjà de l’IVAC, l’encàrrec de proposar i estructurar els continguts d’una plataforma digital que difonguera internacionalment la figura de Luis García Berlanga, l’agraïment, l’emoció i l’enorme responsabilitat van estimular el procés. Vull expressar la meua gratitud, així mateix, a la família de Luis García Berlanga per la confiança depositada i l’afecte constant. I ací el resultat: un espai que vol fixar la dimensió universal d’un dels noms més grans de la cultura espanyola del segle XX.

La idea de museu va vindre immediatament. Que este espai virtual poguera oferir la varietat de peces que componen la rica personalitat de Berlanga s’imposava com a objectiu essencial. Les seues pel·lícules, els seus projectes no realitzats, les seues vivències, el seu pensament són tan importants per a conéixer-lo com la seua expressió: la seua expressió com a cineasta i la seua expressió com a persona. Perquè poques vegades de manera tan clara com en Berlanga es complix la màxima del comte de Buffon que afirma que l’estil és l’home mateix: la seua personalíssima forma cinematogràfica reflectix el fluir dels seus pensaments, les connexions entre ells, la seua estructura. Mantinc l’absolut convenciment que el seu famós ús del pla seqüència respon tant als processos del seu intel•lecte com al seu caràcter i a la seua filosofia particular.

Luis García Berlanga és a la seua època el que són Quevedo, Goya o Valle Inclán a les pròpies. Però, com ells, transcendix el seu propi context històric amb la seua capacitat per a parlar d’Espanya, i per mitjà d’esta de temes universals, en constant present a l’espectador de qualsevol època. La capacitat de Berlanga per al retrat de la societat espanyola a través de les seues menudeses i misèries quotidianes el fan molt pròxim a un poble que ha volgut reconéixer-se en eixe espill berlanguià traspassat per l’humor. L’art de Berlanga és l’expressió d’un dels esperits més lliures i independents de la vida cultural espanyola de tots els temps.

El Berlanga Film Museum vol ser un espai obert a especialistes de les més diverses disciplines i a l’usuari més popular, com ho és l’obra del mateix cineasta. I, si bé ho fem públic amb continguts que estimem que són de gran rellevància, convé assenyalar que es tracta d’una plataforma en procés, que anirà enriquint-se, tant en peces com en estructura, en la mesura que fem junts el camí que hem iniciat, perquè no dubtem que el mateix usuari ens ajudarà a estar a l’altura de tan ambiciós objectiu.

Per això els animem a navegar per este espai amb llibertat berlanguiana, organitzant el seu propi pla seqüència per a creuar a plaer d’una zona a una altra, i acudint a la menció de l’austrohongarés quan ho creguen convenient. I que aconseguim, en la mesura que siga possible, que les seues visites els permeten conéixer i disfrutar de Luis, privilegi que els permetrà comprendre els perquès de Berlanga.

Rafael Maluenda

Rafael Maluenda. Monòver (Alacant), 1967. Cineasta i gestor cultural.
Coneix Luis García Berlanga en 1992, amb qui inicia una intensa amistat que perdura fins a la mort d’este. Professionalment col·labora en els equips de direcció de “Todos a la cárcel” (1993), “Blasco Ibáñez” (1997) i “París Tombuctú” (1999), així com en l’única obra teatral dirigida per Berlanga, “Tres forasters de Madrid” (1995), d’Eduard Escalante.
Ha escrit, entre altres, els guions “El hijo de la lluvia”, i “Berlanga, una brecha de libertat”, ambdós llargmetratges de ficció en procés de preproducció. Va escriure i va dirigir els curtmetratges “Juego de llaves” (1995) i “Demasiado tarde” (1998).
Ha sigut membre del jurat en nombrosos festivals internacionals i espanyols, i ponent en congressos, seminaris i festivals, així com en activitats docents i culturals organitzades per universitats i filmoteques.
Ha sigut el director del Festival Internacional de Cine de València – Cinema Jove des de l’edició de l’any 2000 fins a 2015