El llibre definitiu sobre Berlanga veu la llum

Fúria espanyola: Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2010)

EL LLIBRE DEFINITIU SOBRE BERLANGA VEU LA LLUM

D’esquerra a dreta: Santos Zunzunegui; el director general de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos i José Luis Castro de Paz.

La Filmoteca de València va acollir la posada de llarg del què, fins al moment, és el llibre definitiu sobre la figura de Luis García Berlanga, per més que els coordinadors de l’edició, José Luis Castro de Paz, catedràtic de Comunicació Audiovisual de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i Santos Zunzunegui, catedràtic emèrit de Comunicació Audiovisual de la Universitat del País Basc, insistiren que “no és un treball definitiu perquè no esgota la riquesa de cinema de Berlanga i perquè cada generació està obligada a fer el seu ajust de comptes amb l’obra d’un cineasta”.

Si parlem d’obra fonamental per a comprendre l’impacte del cinema de Berlanga, és perquè, al llarg dels seus dos volums i vora 1000 pàgines, ‘Fúria espanyola: Vida, obra, opinions i miracles de Luis García Berlanga (1921-2010) ‘, ofereix un acostament multidisciplinari realitzat per 35 autors sobre la vida i l’obra del director valencià que inclou l’apunt biogràfic a càrrec d’Antonio Gómez Rufo, la recol·lecció d’entrevistes organitzada i editada per Antonia del Rey, un detalladíssim compendi filmogràfic realitzat per Juan Ignacio Lahoz, una vasta revisió teòrica de totes pel·lícules que ofereix noves aportacions, fomenta el diàleg intertextual i fuig de l’hagiografia  – només cal revisar els capítols signats per Imanol Zumalde, Juan Miguel Company o Carmen Arocena per comprovar-ho – i un ventall d’aproximacions que permeten situar a Berlanga en el lloc que li correspon dins de la cultura espanyola. Aquesta fúria espanyola a la qual fa referència el títol, tal com va explicar Castro de Paz, es deu a “la mirada furibunda que Berlanga aboca sobre la societat espanyola en la qual li va tocar viure”, al temps que estableix un vincle directe amb la pel·lícula homònima de Francisco Betriu “que d’alguna manera ampliava les relacions amb el cinema de Berlanga”.

El llibre, coeditat per la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport, a través de l’Institut Valencià de Cultura i Filmoteca, i pel Ministeri de Cultura i Esport, a través de Filmoteca Espanyola, s’inscriu, segons José Luis Castro de Paz, a una vessant historiogràfica que, al llarg dels últims 25 anys, ha tractat de forjar “una nova memòria de cinema espanyol” revisant determinades obres i autors des de noves posicions. Així passa ací amb Berlanga, amb enriquidores lectures sobre els seus treballs a càrrec d’estudiosos estrangers com Jean-Claude Seguin (França), Duncan Wheeler (Regne Unit), Ralf Junkerjürgen (Alemanya) o César Maranghello (Argentina), i amb anàlisis específiques sobre qüestions tan diverses com el paisatge, l’ancianitat o la visió de la dona des de perspectives feministes, tot recolzat per un segon volum que recull un extens arxiu documental indefugible per a qualsevol interessat en la trajectòria de l’autor de Plácido.

El llibre ve acompanyat per un DVD que inclou una taula rodona al voltant de Berlanga organitzada per Filmoteca Espanyola en col·laboració amb l’Institut Valencià de Cultura i l’Acadèmia de Cinema, en què van participar els cineastes Fernando Trueba i Borja Cobeaga, el director de Filmoteca Espanyola, Josetxo Cerdán, el propi Santos Zunzunegui i Juan Estelrich, director de Se vende un tranvía (1959), primera col·laboració entre Berlanga i Rafael Azcona que va cristal·litzar en la filmació d’un episodi pilot per a una sèrie anomenada Los pícaros que mai va veure la llum , i que també s’inclou en aquest DVD juntament amb El circo (1949), la pràctica realitzada per Berlanga després del seu període de formació al Instituto de Investigaciones y Experiencias Cinematográficas (IIEC).