Berlanga. Cinema i memòria

4 maig, 2021

Desmuntant a Luis

El Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM) va inaugurar, el passat 27 d’abril, el cicle ‘Berlanga. Cinema i memòria’ que tindrà continuïtat durant els propers mesos i en el qual es podrà veure bona part de la filmografia del cineasta valencià. Després de diverses setmanes de retard a causa de l’assot pandèmic, finalment, va poder iniciar-se el calendari de projeccions amb La vaquilla (1985), genuïna visió de la Guerra Civil que va comptar amb la presentació d’Òscar Barberà, professor de Ciències Polítiques de la Universitat de València (UV), acompanyat de Joan Carles Martí, periodista i comissari de l’exposició “Visca Berlanga!” que es pot veure al museu, i d’Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

Barberà va desgranar la pel·lícula destacant que ofereix “una visió de la Guerra Civil des de la Transició”, el que permet al cineasta “reflectir l’absurd d’una guerra en la qual tots van perdre”, per més que es tractés “d’un vell guió que no es va poder filmar fins al 1985 a causa de la censura”. El professor de la UV va voler ressaltar que en l’obra “s’aconsegueix l’entesa entre els bàndols per via de l’instint de supervivència, el que la dota de cert igualitarisme” i que, en tot cas, Berlanga utilitza “la irreverència com a mètode per escapar del control ideològic”.

Per la seva banda, Joan Carles Martí va remarcar que “sense les pel·lícules de Luis García Berlanga no es podria entendre la història d’Espanya de la segona meitat de segle XX” i el va qualificar “d’autèntic renovador de cinema que va ser capaç de posar a totes les voluntats a favor seu”. El periodista també va estar present en la segona sessió del cicle en què es va poder veure Bienvenido Mister Marshall (1953), “l’èxit de la qual va possibilitar que s’estrenés Esa pareja feliz, rodada per Berlanga i Juan Antonio Bardem dos anys abans”. Per a Martí, el director de La escopeta nacional (1978) “compta amb cinc o sis obres mestres indiscutibles i deu de les seues disset pel·lícules aguanten molt bé el pas el temps”. A la mateixa corrent d’opinió es va adscriure l’escriptor Miquel Àngel Villena, autor de l’última biografia sobre el cineasta, ‘Berlanga. Vida i cine de un creador irreverente’ que ve d’aconseguir XXXIII Premi Comillas d’Història, Biografia i Memòries. Villena va recordar que el mateix director va definir el rodatge de Bienvenido Mister Marshall com una tortura: “va tenir enfrontaments tant amb membres de l’equip com amb integrants del repartiment, i és que no cal oblidar que ell era quasi debutant de tot just 31 anys i la resta un grup de veterans”. El biògraf va insistir que la primera pel·lícula en solitari de Berlanga “és una obra mestra d’un director molt jove, com demostra que encara funcione la broma de l’alcalde, interpretat per José Isbert, apuntant-se a la balconada i dient allò de “como alcalde vuestro que soy, os debo una explicación, …”: la seva vigència és inqüestionable”.

Per al també periodista i historiador, amb Bienvenido Mister Marshall “Berlanga va demostrar ser un geni a l’hora de sortejar les imposicions i construir un al·legat antiamericà que, a més, oferia un retrat de l’Espanya rural dels anys cinquanta que no es veia en el cinema d’aquella època”.

Berlanga i les institucions

Durant la presentació del primer llargmetratge en solitari de Berlanga, celebrada el passat 29 d’abril, el Director Adjunt d’Audiovisuals i Cinematografia de l’Institut Valencià de Cultura (IVC), José Luis Moreno, va recordar que Luis García Berlanga “sempre ha estat vinculat a la Filmoteca de València, tant per la seva estreta relació amb Ricardo Muñoz Suay, que va ser el seu primer director, com per la seva habitual presència a les instal·lacions quan venia a València”. Moreno, màxim responsable de la Filmoteca valenciana, la sala de la qual porta el nom del director de Plácido, ha posat èmfasi en que la institució, juntament amb Filmoteca Espanyola, “va restaurar totes les pel·lícules de Berlanga que ara es guarden a l’arxiu ubicat a Paterna i els nous màsters en 35 mil·límetres són els que s’utilitzen cada vegada que es reprogramen i les prestacions de la sala ho permeten”.

El director adjunt va anunciar que l’Institut Valencià de Cultura llançarà un llibre de tall acadèmic sobre Berlanga en pròximes dates i que es podran veure diferents cicles sobre la seva obra “que no seran els habituals, perquè aquests ja els hem programat moltes vegades”. Així, Moreno va avançar que s’enfrontarà la filmografia de Berlanga a la d’altres directors de l’època amb els quals guarda relació i que “els que són els seus hereus avui dia, directors com Álex de l’Església, Javier Fesser o Santiago Segura, vindran a presentar una de les seves pel·lícules més una altra de Berlanga”. A més, La Filmoteca d’Estiu també prepara un cicle sobre la comèdia i Berlanga.

L’Institut Valencià de Cultura no va ser l’única institució representada durant l’arrencada d’un cicle que ha trobat una gran resposta de públic, completant pràcticament l’aforament de la sala habilitada pel MuVIM per a projeccions. A la presència de José Luis Moreno cal sumar la d’Eduardo Guillot, director artístic de la Mostra de València, que en la jornada inaugural va destacar la llarga relació que uneix el festival amb el realitzador: “a la primera edició se li va retre homenatge i es van realitzar diverses taules rodones en què es va analitzar la seva obra. Aquestes sessions van quedar van quedar recopilades en dos volums que, el 1999, van tenir una reedició facsímil”.

Guillot va posar de manifest que Berlanga “es va convertir en l’amfitrió local dins el festival i acompanyava estrelles com Nino Mandredi o a directors com Marco Ferreri quan van venir a la Mostra”. A més de recordar altres efemèrides, com l’homenatge que la Mostra li va fer el 2009, el màxim responsable de la programació del certamen ha avançat que Berlanga “retornarà en 2021 a al festival”. D’una banda, una selecció de pel·lícules conformarà la coneguda com a ‘Mostra dels Instituts’, dedicada a donar conèixer la figura del cineasta valencià entre els alumnes de secundària i, ja dins de el cos programàtic de festival, que se celebrarà del 15 al 24 d’octubre, “es farà una programació especial sobre Berlanga que no serà ni típica ni tòpica”.

Berlanga. Una vida de cine

La primera tanda d’actes commemoratius dedicats a Luis García Berlanga organitzats pel MuVIM va anar més enllà de les projeccions. El dimecres 28 d’abril, amb el director del museu, Rafael Company, exercint com a moderador, va tenir lloc la taula rodona ‘Berlanga. Una vida de cinema’ en la que van estar el ja citat Miguel Ángel Villena, la Comissionada de la Generalitat Valenciana per a la commemoració de l’Any Berlanga, Rosana Pastor, i Guillermo Montesinos, actor castellonenc que va participar a La vaquilla (1985), Todos a la cárcel (1993) i París-Tombuctú (1999). L’àmplia xerrada va servir per aprofundir en diferents aspectes de la vida del cineasta, des del anecdotari dels rodatges detallat però Montesinos, passant per les aportacions de tall històric i contextualitzador de Villena, fins als avenços en matèria de programació i iniciatives que va exposar Rosana Pastor, en el que va ser el punt de partida d’un cicle que, en les pròximes setmanes, anunciarà noves cites.