{"id":8203,"date":"2021-09-08T12:03:23","date_gmt":"2021-09-08T10:03:23","guid":{"rendered":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/?p=8203"},"modified":"2021-09-22T10:02:29","modified_gmt":"2021-09-22T08:02:29","slug":"jose_luis_garcia_sanchez_ca-2-2-2-2-2","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/jose_luis_garcia_sanchez_ca-2-2-2-2-2\/","title":{"rendered":"“A Berlanga li fotien les limitacions que li imposaven el matrimoni, la fam\u00edlia, la societat, les institucions i l’estat”"},"content":{"rendered":"\n
\n
\"\"<\/figure>\n\n\n

<\/p>\n<\/div>\n\n\n\n

\n
ENTREVISTA A MANUEL HIDALGO (PART II)<\/strong><\/h6>\n\n\n\n
\n\n\n\n

Segona entrega de l’entrevista amb Manuel Hidalgo en qu\u00e8 repassa la relaci\u00f3 Berlanga-Bardem, les eleccions d\u2019actors del director valenci\u00e0, algunes de les seves prefer\u00e8ncies tem\u00e0tiques i la repercussi\u00f3 que est\u00e0 tenint la celebraci\u00f3 del seu centenari. Aquesta conversa amb l’escriptor navarr\u00e8s es tancar\u00e0 amb una breu i \u00faltima addenda centrada, exclusivament, en la seva participaci\u00f3 en el gui\u00f3 de \u2018\u00a1Viva Rusia!\u2019<\/em>.<\/h4>\n<\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

At\u00e8s que la reedici\u00f3 de El \u00faltimo austroh\u00fangaro<\/em> l\u2019haur\u00e0 obligat a repassar detingudament el llibre, com veu, ara, aquesta relaci\u00f3 de ‘tensa fraternitat’ entre Berlanga i Bardem a la qual s’al\u00b7ludeix en diversos moments?<\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/h4>\n\n

Crec que ells van aconseguir una relaci\u00f3 amistosa i afectuosa de veritat com a estudiants de l’IEC (Institut d’Investigacions i Experi\u00e8ncies Cinematogr\u00e0fiques), quan van ser companys de promoci\u00f3 -devien ser molt pocs en aquelles classes. Ja llavors es sabien diferents, perqu\u00e8 supose que, en tant amics, Berlanga va saber de seguida que Juan Antonio (Bardem) era del Partit Comunista i Bardem que Luis era un senyoret valenci\u00e0, amb pis propi a Madrid, que havia estat a la Divisi\u00f3n Azul. La q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s que es van caure en gr\u00e0cia.<\/p>\n\n

Interpretant a posteriori, i potser \u00e9s aquesta una interpretaci\u00f3 agosarada, crec que tots dos van veure, sobre la base de la seva amistat, que es convenien rec\u00edprocament. Berlanga podia ser una persona de la qual el r\u00e8gim no desconfi\u00e9s, alg\u00fa a qui es podia tractar, malgrat uns antecedents que inclo\u00efen a un pare republic\u00e0. Aix\u00f2 era una cosa que li podia venir b\u00e9 a Bardem a l’hora de comptar amb la indulg\u00e8ncia de productors, censors, etc\u00e8tera. I qui sap si a Berlanga no li venia b\u00e9, vist l’ambient de Madrid i el grup de companys que l’envoltaven, mantenir una relaci\u00f3 amb alg\u00fa que estava en una altra sintonia.<\/p>\n\n

Per aix\u00f2 crec que va poder haver-hi, sempre sobre la base de l’amistat, aquesta esp\u00e8cie d’ajuda m\u00fatua. Despr\u00e9s cal recordar els xocs que es van produir entre ells, que es van iniciar arran del que va passar amb UNINCI, Berlanga afirma al llibre que els seus responsables li la van jugar, una productora que, com es va veure despr\u00e9s, estava destinada a fer de Bardem seu director franqu\u00edcia.<\/p>\n\n

Una vegada que deixen de treballar junts i s’observen els camins ben diferents que prenen cada un, mantenen una relaci\u00f3 basada en l’afecte barrejat amb un constant intercanvi de pulles. Ara b\u00e9, he de dir, i aqu\u00ed s\u2019ha de tenir en compte la meua major complicitat amb Berlanga, que a mi em va semblar que les pulles de Bardem en el seu llibre de mem\u00f2ries (\u2018Y todav\u00eda sigue. Memorias de un hombre cine\u2019) eren excessives.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

En la seua inequ\u00edvoca aposta per la com\u00e8dia, Berlanga s’envolt\u00e0 del que ell anomena ‘c\u00f3micos de tripa’, com interpreta aquesta elecci\u00f3?<\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/h4>\n\n

Crec que hi ha una saviesa molt gran en el seu cinema que, per cert, connecta molt amb el que vam veure en el cinema neorealista itali\u00e0, i que ve demostrada pel f\u00edsic dels actors que seleccionava. Aquestes cares, aquests cossos, el que les cares i els cossos produeixen quan es posen en moviment, … \u00c9s que s\u00f3n la millor expressi\u00f3 de la mentalitat o de l’adscripci\u00f3 social a qu\u00e8 Berlanga feia refer\u00e8ncia en les seves pel\u00b7l\u00edcules! Ell sabia que aquesta actriu o aquell actor anaven a donar el que buscava, no calia Kirk Douglas, perqu\u00e8 all\u00f2 no anava de Kirk Douglas, anava de pobres, de classes mitjanes, …<\/p>\n\n

Tot aix\u00f2 t\u00e9 a veure amb all\u00f2 biol\u00f2gic, amb el que ell anomenava \u2018tripa\u2019, amb aquesta capacitat per intuir que darrere de segons quins rostres estava el que ell buscava. Cal apuntar, a m\u00e9s, que Berlanga va afirmar en reiterades ocasions que ell no tenia respostes per als actors que se\u2019n passaven de la ratlla en la petici\u00f3 d’explicacions psicol\u00f2giques o de situaci\u00f3 a prop\u00f2sit dels personatges que interpretaven. L’actor era un obrer l’obligaci\u00f3 del qual era sortir i fer el que li tocava, per aix\u00f2 li funcionaven tan b\u00e9 aquests tipus de c\u00f2mics, perqu\u00e8 tots ells dominaven l’ofici, tota aquesta pl\u00e8iade de secundaris \/ protagonistes feia teatre, revista, estava farta de fer pel\u00b7l\u00edcules, era gent molt contrastada.<\/p>\n\n

A m\u00e9s, aquests actors estableixen una connexi\u00f3 directa amb una font liter\u00e0ria, cultural i esc\u00e8nica de la qual Berlanga va beure constantment, que \u00e9s el teatre d’Arniches i el sainet, no tant el astracan, que li agradava menys perqu\u00e8 l’element de distorsi\u00f3 que introdu\u00efa era excessiu. Per deixar-ho m\u00e9s clar: Berlanga era d’Arniches, per\u00f2 no de Mu\u00f1oz Seca.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

Un dels grans temes de cinema de el director valenci\u00e0 \u00e9s l\u2019anul\u00b7laci\u00f3 de l’individu per part de la societat, com connecta aix\u00f2 amb la seva personalitat?<\/em><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/h4>\n\n

Hem passat d’una cr\u00edtica d’esquerres que no estava conven\u00e7uda amb el cinema de Berlanga a una cr\u00edtica actual, m\u00e9s mainstream<\/em>, que exagera les possibles cr\u00edtiques de Berlanga al r\u00e8gim: ni una cosa ni l’altra. Ni els capellans, ni els alcaldes, ni els burgesos s\u00f3n tan maltractats pel seu cinema. S\u00f3n, aix\u00f2 s\u00ed, caricaturitzats, objecte de breus reprimendes. Al cinema de Berlanga l’individu va al que pot, perqu\u00e8 ell \u00e9s un pessimista que assumeix que la societat no t\u00e9 soluci\u00f3. No creu en all\u00f2 solidari ni en l’acci\u00f3 conjunta, perqu\u00e8, segons ell, porten greus conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n\n

Els individus en els seus prop\u00f2sits, en els seus desitjos, en la posada a punt dels mandats de la seva biologia no acaben aconseguint el que volen, perqu\u00e8 sempre estan els altres per fotre’t, tot s\u00f3n obstacles. Berlanga \u00e9s una persona fastiguejada per les limitacions que li imposen, i vegem-ho com un disseny en cercles conc\u00e8ntrics, el matrimoni, la fam\u00edlia, la societat, les institucions i l’estat. \u00c9s alg\u00fa que, des de molt aviat, intueix que aix\u00f2 li fastigueja la vida, li anul\u00b7la les seves pulsions, els seus arbitris, i aix\u00f2 \u00e9s el que est\u00e0 reflectit en les seves pel\u00b7l\u00edcules. Era alg\u00fa que no podia ser qui volia ser ni fer el que volia fer. \u00bfI qu\u00e8 era el que volia fer? Doncs, si li haguerem preguntat, haguera dit, “ah, doncs no s\u00e9”; segurament una cosa i la seva contr\u00e0ria, entrant en aquestes contradiccions tan habituals en ell. \u00c9s a dir, aix\u00f2 de m’agraden les dones, per\u00f2 em fan por; m’agrada viure sol, per\u00f2 a Nova York, …<\/p>\n\n

Si atenuarem filtres ideol\u00f2gics massa estrictes i convencionals, veuriem que aquest \u00e9s un dels temes que fa que el seu cinema estiga vigent, una q\u00fcesti\u00f3 que va m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019all\u00f2 formal i que \u00e9s la seva capacitat per retratar la condici\u00f3 humana i fer que, com a espectadors, ens reconeguem en ella. Ens entenem amb els seus personatges, veiem en ells el millor de nosaltres, el pitjor de nosaltres, all\u00f2 desesperant de nosaltres, all\u00f2 contradictori, la fragilitat, la vulnerabilitat, la nostra mala llet, les passions, els mals rotllos, … I cal dir-ho en un llenguatge col\u00b7loquial, perqu\u00e8 all\u00f2 col\u00b7loquial est\u00e0 emparentat amb la quotidianitat i amb el reflex d’una manera de vida que, m\u00e9s o menys, i tot i els enormes canvis socials i pol\u00edtics que hi ha hagut a Espanya, ens demostra que continuem sent una cosa semblant a all\u00f2 que Berlanga ens va mostrar.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

La seva vig\u00e8ncia queda manifesta en la repercussi\u00f3 que est\u00e0 tenint el centenari del seu naixement, \u00bfesperava alguna cosa aix\u00ed?<\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/h4>\n\n

El centenari de Berlanga supera tot el que jo havia imaginat, em sembla desbordant. El cinema \u00e9s l’instrument de creaci\u00f3 i comunicaci\u00f3 m\u00e9s popular de tots, d’acord, per\u00f2 tot i aix\u00ed, em sembla que aquesta ebullici\u00f3 \u00e9s extraordin\u00e0ria, aquest arribar a tots per tots els camins -peri\u00f2dics, revistes, institucions, etc. No recorde haver vist alguna cosa semblant en altres commemoracions. Aquest calat, aquesta identificaci\u00f3, no han vingut ni de dalt ni de baix, sin\u00f3 d’una conflu\u00e8ncia de factors, d’una espurna que brolla en llocs dispars i que ve a demostrar que Berlanga \u00e9s el gran creador popular.<\/p>\n\n

<\/div>\n\n

\u00bfImaginava que aix\u00f2 fos possible quan va escriure <\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em>El \u00faltimo austroh\u00fangaro<\/strong><\/strong><\/strong><\/strong><\/strong>?<\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/em><\/strong><\/h4>\n\n

Aix\u00f2 era una cosa impensable quan vam fer el llibre i he de dir que em sent molt satisfet d’haver fet aquest pas, perqu\u00e8 crec que va ser un llibre fundacional que ha seguit molt\u00edssima gent, amb m\u00e9s o menys eleg\u00e0ncia, i que ha donat pistes, claus i continguts als molts textos que han vingut despr\u00e9s. Ll\u00e0stima que no tothom tinga l’honradesa intel\u00b7lectual i la manca de vanitat personal per recon\u00e8ixer d’on ha tret segons quines cites i \/ o declaracions.<\/p>\n\n

Ara b\u00e9, en realitat, i en l\u00ednies generals, he de dir que fins i tot amb algun renec, amb alguna petita elusi\u00f3, els integrants del que podem anomenar acad\u00e8mia, encara que alguns siguen una miqueta perepunyetes amb aquest llibre, han tingut el rigor de citar-lo , en bona part perqu\u00e8, si no \u00e9s aix\u00ed, els seus textos no aconseguirien el rang que els correspon. Amb tot aix\u00f2 no vull treure-li gens de m\u00e8rit a la universitat, que ha fet enormes aportacions sobre la figura de Berlanga que no estan en aquest llibre. Aportacions fruit de la investigaci\u00f3 meticulosa, d’indagar en milers de fonts que ara hi s\u00f3n, per\u00f2 que no ho estaven en aquell temps. En aquests treballs jo he apr\u00e8s coses sobre Berlanga que desconeixia i que no he incorporat ac\u00ed perqu\u00e8 no volia desnaturalitzar el valor genu\u00ed d’aquest llibre, que no \u00e9s altre que les 150 p\u00e0gines de conversa. Vaig creure que no havia d’afegir res, ja que hi ha altres que han fet aquest treball d’ampliaci\u00f3.<\/p>\n\n

Crec, tamb\u00e9, que cal aclarir que la generaci\u00f3 d’acad\u00e8mics a la qual em referisc \u00e9s posterior a l’\u00e8poca en qu\u00e8 es va fer el llibre. En els 70-80 no compt\u00e0vem amb estudiosos d’estricta vocaci\u00f3 acad\u00e8mica, ni amb uns cr\u00edtics que passaren per la universitat i bolcaren en ella el seu treball sobre el cinema, tot aix\u00f2 va ser desenvolupat despr\u00e9s per una generaci\u00f3 m\u00e9s jove en el que suposa un dels grans canvis experimentats dins de l’\u00e0mbit dels estudis i de la recerca.<\/p>\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Entrevista a Manuel Hidalgo (Part II)<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8206,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"cybocfi_hide_featured_image":"yes"},"categories":[49,50],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8203"}],"collection":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=8203"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8203\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8235,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/8203\/revisions\/8235"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8206"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=8203"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=8203"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=8203"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}