{"id":7737,"date":"2021-05-31T11:15:26","date_gmt":"2021-05-31T09:15:26","guid":{"rendered":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/?p=7737"},"modified":"2021-05-31T11:23:49","modified_gmt":"2021-05-31T09:23:49","slug":"berlanga_en_el_muvim-ca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/berlanga_en_el_muvim-ca\/","title":{"rendered":"Censura i mirada \u00e0cida a Los jueves, milagro<\/em> i Pl\u00e1cido<\/em>"},"content":{"rendered":"\n

Berlanga al MuVIM<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Com cada final de mes des del passat abril, el Museu Valenci\u00e0 de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i la Modernitat (MuVIM) va continuar amb el seu cicle de projeccions dedicat a la figura de Luis Garc\u00eda Berlanga en l’any de el centenari del seu naixement. Joan Carles Mart\u00ed, comissari de l’exposici\u00f3 sobre el cineasta, albergada en les instal\u00b7lacions del museu, va exercir com a mestre de cerim\u00f2nies durant les presentacions de Los jueves, milagro<\/em> (1957) i Pl\u00e1cido<\/em> (1961) que van anar a c\u00e0rrec del cr\u00edtic cinematogr\u00e0fic, Ram\u00f3n Alfonso , i del catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat de Val\u00e8ncia, Ismael Saz.<\/p>\n\n\n\n

Joan Carles Mart\u00ed va explicar que, com a bona part de la filmografia berlanguiana, Los jueves, milagro<\/em> naixia d’un succ\u00e9s de tall autobiogr\u00e0fic: “Berlanga va sentir parlar a la seva tia del conegut com a miracle de les covetes que va tenir lloc a les coves de Vinrom\u00e0, en qu\u00e8 una nena va dir haver vist a la Verge. Aquell succ\u00e9s va convertir l’enclavament en lloc de peregrinaci\u00f3 i en el Nadal de 1947 prop de 30000 persones van acudir-hi per veure l’aparici\u00f3 de la Mare de D\u00e9u tal com la nena havia vaticinat que succeiria”<\/em>. Mart\u00ed va recordar que, durant els mesos seg\u00fcents a la suposada aparici\u00f3 mariana, les concentracions de fidels a la zona van ser considerables i que, de fet, “tant la tia com la mare de Berlanga van acudir a elles”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Nou anys despr\u00e9s, Berlanga va utilitzar aquella an\u00e8cdota autobiogr\u00e0fica per “construir una s\u00e0tira sobre el turisme religi\u00f3s, en una \u00e8poca en la que els peregrinacions a Lourdes i a F\u00e0tima eren habituals”<\/em>, si b\u00e9 l’impacte cr\u00edtic de la pel\u00b7l\u00edcula es va veure redu\u00eft considerablement perqu\u00e8 “el 50% de el gui\u00f3 va ser mutilat per la censura perqu\u00e8 q\u00fcestionava a la fe i a l’esgl\u00e9sia”<\/em>. De totes maneres, tal com va apuntar Joan Carles Mart\u00ed, “Berlanga va afirmar que, en la primera meitat de Los jueves, milagro, a La escopeta nacional i a El verdugo, va ser quan m\u00e9s va gaudir del seu treball”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El cr\u00edtic Ramon Alfonso va descriure el quart llargmetratge en solitari del cineasta valenci\u00e0 com “una pel\u00b7l\u00edcula ferida, trencada, mutilada per la censura, el testimoni d’una batalla perduda abans de comen\u00e7ar”<\/em>, proposant, a m\u00e9s, la formaci\u00f3 de “una mena de trilogia juntament amb Bienvenido Mister Marshall (1953) i Calabuch (1956), en qu\u00e8 es parla de pobles fantasma i en les que s’observen les cicatrius que va deixar la Guerra Civil”<\/em>. Per a Alfonso, la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 clarament dividida en dues parts. “El primer bloc \u00e9s una fotografia c\u00ednica d’un escenari concret que representa l’Espanya de l’\u00e8poca”<\/em> en qu\u00e8 es “condemna el pes que la religi\u00f3 t\u00e9 en la societat”<\/em>. No obstant aix\u00f2, “el film canvia amb l’arribada del foraster, el personatge que interpreta Richard Basehart, que condiciona la pel\u00b7l\u00edcula fins al punt d’acabar enaltint el que criticava a la primera part”<\/em>. Ram\u00f3n Alfonso atribueix aquesta transformaci\u00f3 a “la intervenci\u00f3 dels agents de la censura i de destacats membres de la productora, afins a l’Opus”<\/em> i a “les constants reescriptures de el text i fins i tot la filmaci\u00f3, a c\u00e0rrec de Jorge Grau, de nous plans” que acaba per “lesionar de gravetat una obra”<\/em> no exempta de singularitats, com la seva primera part o l\u2019“enfrontament”<\/em>, en tant t\u00edmida coproducci\u00f3, entre “l’escriptura popular italiana i l’espanyola”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

<\/div>\n\n\n\n

\u2018Siente a un pobre en su mesa\u2019<\/h3>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n
\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n
<\/div>\n\n\n\n

Que Pl\u00e1cido<\/em> (1961) \u00e9s una obra mestra potser \u00e9s un dels escassos consensos ineluctables a qu\u00e8 es pot arribar dins d’una cinematografia tan controvertida com l’espanyola. Aquesta “\u00e0cida cr\u00edtica a l’nacionalcatolicisme”<\/em>, tal com la va definir Joan Carles Mart\u00ed, suposava la segona col\u00b7laboraci\u00f3 entre Luis Garc\u00eda Berlanga i el guionista Rafael Azcona despr\u00e9s de l\u2019avortada s\u00e8rie de televisi\u00f3 Los p\u00edcaros<\/em>, que va tenir com a \u00fanic fruit l\u2019hilarant i morda\u00e7 cap\u00edtol inicial batejat com a Se vende un tranv\u00eda<\/em> (1959), dirigit per Joan Estelrich sota la supervisi\u00f3 de Berlanga.<\/p>\n\n\n\n

Aquest primer gui\u00f3 de llargmetratge a quatre mans li va suposar al director valenci\u00e0 viure “el moment \u00e0lgid de la seva carrera amb la nominaci\u00f3 a l’Oscar i la confraternitzaci\u00f3 amb grans cineastes als quals admirava i que van lloar la seva pel\u00b7l\u00edcula, de Josef Von Sternberg, a Billy Wilder , de King Vidor a Rouben Mamoulian”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 \u00bfqu\u00e8 \u00e9s el que converteix Pl\u00e1cido<\/em> no nom\u00e9s en un film incontestable sin\u00f3 tamb\u00e9 en un \u00e8xit internacional? Per Ismael Saz, catedr\u00e0tic d’Hist\u00f2ria Contempor\u00e0nia de la Universitat de Val\u00e8ncia, la pel\u00b7l\u00edcula no nom\u00e9s aconsegueix “reflectir les constants de la societat franquista de la fi de l’\u00e8poca aut\u00e0rquica” <\/em>sin\u00f3 que, a m\u00e9s, \u00e9s capa\u00e7 de “proporcionar, a trav\u00e9s de la m\u00e9s cruel foto fixa, claus per entendre din\u00e0miques i continu\u00eftats de m\u00e9s ampli recorregut”<\/em> com, per exemple, la \u201cpluriocupaci\u00f3, les hores extraordin\u00e0ries o les jornades esgotadores”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per a Saz, Pl\u00e1cido<\/em> \u00e9s “una com\u00e8dia coral de tall costumista que deriva en una barreja de sarcasme i esperpent, una pel\u00b7l\u00edcula no exempta de crueltat i que presenta una visi\u00f3 \u00e0cida d’aquella Espanya en blanc i negre; una pel\u00b7l\u00edcula a la qual, si li lleves l’humor, resulta demolidora”<\/em>. I ho \u00e9s perqu\u00e8 reflecteix “una societat hip\u00f2crita, fosca, castrada, sense horitzons i que viu instal\u00b7lada en la por, en la qual les classes populars estan condemnades a la invisibilitat i a la incomunicaci\u00f3”<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Per al catedr\u00e0tic, la pel\u00b7l\u00edcula est\u00e0 situada “en un moment clau dins de la hist\u00f2ria d’Espanya, just abans que es percebin els primers canvis impulsats pel desenvolupisme, canvis que introduirien una mica de llum al pa\u00eds i que es van concretar en el Pla d’Estabilitzaci\u00f3 aprovat el 1959”<\/em>. Situada, doncs, en una “cru\u00eflla”<\/em>, Pl\u00e1cido<\/em> \u00e9s un “retrat social que ens permet constatar que, dins del franquisme, del r\u00e8gim, de la societat, de molts dels seus actors socials, hi va haver canvis i canvis importants, per\u00f2 tamb\u00e9 continu\u00eftats que , a manera de genial foto fixa, ens assenyala la pel\u00b7l\u00edcula”<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Berlanga al MuVIM<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7743,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"cybocfi_hide_featured_image":"yes"},"categories":[49,47],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7737"}],"collection":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7737"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7761,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7737\/revisions\/7761"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}