{"id":7101,"date":"2021-04-24T08:30:48","date_gmt":"2021-04-24T06:30:48","guid":{"rendered":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/?p=7101"},"modified":"2021-04-30T12:22:30","modified_gmt":"2021-04-30T10:22:30","slug":"labdeseries_va","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/labdeseries_va\/","title":{"rendered":"Berlanga: valent, popular i independent"},"content":{"rendered":"\n
<\/div>\n\n

El LABdeseries va dedicar la seva pen\u00faltima sessi\u00f3 a analitzar ‘Qu\u00e8 li deuen les nostres s\u00e8ries a Berlanga?’ amb la pres\u00e8ncia dels guionistes i directors Alberto Caballero (Aqu\u00ed no hay quien viva, La que se avecina), Nacho G. Velilla (7 vidas, A\u00edda) i V\u00edctor Garc\u00eda Le\u00f3n (Vamos Juan, El vecino).<\/h4>\n\n
<\/div>\n\n
\n
\n
\"\"<\/figure><\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n\n
<\/div>\n\n

A la pen\u00faltima sessi\u00f3 del LABdeseries, el festival de s\u00e8ries de Val\u00e8ncia, va quedar pal\u00e8s que l’her\u00e8ncia de Luis Garc\u00eda Berlanga transcendeix formats i models i s’instal\u00b7la, com si la conya fos una lent d’augment, en una molt particular visi\u00f3 d’un pa\u00eds i d’una societat retratats des d’una negror paradoxalment vitalista. No resulta dif\u00edcil observar una extensi\u00f3 de la mirada \u00e0cida sobre comportaments carpetovet\u00f2nics que el cineasta valenci\u00e0 va abocar sobre personatges com el del pare Calvo (Agust\u00edn Gonz\u00e1lez) a La escopeta nacional<\/em> (1978) en rols com els de Mauricio Colmenero (Mariano Pe\u00f1a) a A\u00edda<\/em> (Nacho G. Velilla, 2005-2015 ) o Antonio Recio (Jordi S\u00e1nchez) a La que se avecina<\/em> (Albero Cavaller & Laura Caballero, 2007-?), ni percebre la seva empremta en una teles\u00e8rie com Vamos Juan<\/em> (Diego San Jos\u00e9, 2020), amb un tercer cap\u00edtol que ret expl\u00edcit homenatge a la pel\u00b7l\u00edcula inaugural de la Trilogia Nacional, missa inclosa. Per aquest motiu els creadors -totals o parcials- d’aquestes teleficcions, Alberto Caballero, Nacho G. Velilla i V\u00edctor Garc\u00eda Le\u00f3n coincidiren en qu\u00e8 el llegat berlangui\u00e0 rau, per sobre de qualsevol altra consideraci\u00f3, en la seva capacitat per retratar i entendre la societat en la qual va viure.<\/p>\n\n

Per al director de Selfie<\/em> (2017) o Vete de mi<\/em> (2006), V\u00edctor Garc\u00eda Le\u00f3n, l’humor del director d’El verdugo<\/em> (1963) “\u00e9s el que m\u00e9s ens representa. A Espanya no connectem b\u00e9 amb la s\u00e0tira ni amb la ironia, ens va m\u00e9s aquest realisme desgavellat practicant per Berlanga, perqu\u00e8 crec que les seves ficcions s’assemblen molt a la vida: de fet, per a mi all\u00f2 berlangui\u00e0 no \u00e9s tal cosa, \u00e9s la manera que jo tinc de veure la vida, la vida s’assembla m\u00e9s a Berlanga que a Saura”<\/em>.<\/p>\n\n

En aquest sentit, Alberto Caballero, que va declarar que juntament amb Jardiel Poncela i Mihura, Berlanga \u00e9s el seu principal referent, advocava per “canviar el concepte de ‘espanyolada’, allunyar-la del to pejoratiu”<\/em> i vincular-la al nom de Berlanga, “perqu\u00e8 era el que ell feia, una com\u00e8dia popular que retratava la naturalesa hisp\u00e0nica tot i que aqu\u00ed els g\u00e8neres populars com el sainet, tan admirat pel cineasta valenci\u00e0, estiguen mal vistos”. Per calibrar la import\u00e0ncia del realitzador de Los jueves, milagro<\/em> (1957) no solament en l’experi\u00e8ncia personal i professional dels intervinents, sin\u00f3 dins de la hist\u00f2ria de cinema, es podrien encadenar un parell d’afirmacions: per a Caballero, “la primera escena de com\u00e8dia moderna que vaig veure va ser el final de <\/em>Bienvenido Mister Marshall (1953), quan els americans passen de llarg”<\/em>, mentre que Nacho G. Velilla va posar el focus en el canvi de punt de vista que incorporaven les pel\u00b7l\u00edcules de Berlanga pel que fa als est\u00e0ndards de com\u00e8dia de l’\u00e8poca; “en els temps en que als Estats Units es feia alta com\u00e8dia, optimista i centrada en les classes altes, Berlanga explicava tot el contrari, les mis\u00e8ries de les classes baixes i aix\u00f2 ens ha donat una forma diferent de fer com\u00e8dia, que en lloc de Friends fem <\/em>La que se avecina”.<\/p>\n\n

Dins de les m\u00faltiples variants que presenta l’espectre c\u00f2mic, V\u00edctor Garc\u00eda Le\u00f3n ha assenyalat que al nostre pa\u00eds el ventall \u00e9s m\u00e9s estret que, per exemple, als Estats Units, “ac\u00ed no hi ha espai per fer com\u00e8dies ing\u00e8nues”<\/em> al que Alberto Caballero va apuntar que “van ser els directors europeus emigrats a Hollywood els que van portar la mala llet al cinema americ\u00e0”<\/em>, de fet, com va remarcar Nacho G. Velilla, “Billy Wilder est\u00e0 m\u00e9s a prop de Berlanga que del mainstream nordameric\u00e0”<\/em>. No obstant aix\u00f2, els tres creadors van coincidir que, avui dia, \u00e9s pr\u00e0cticament impossible imitar l’estil de el director de La vaquilla<\/em> (1985), m\u00e9s encara en televisi\u00f3, “perqu\u00e8 aquests llargs plans seq\u00fc\u00e8ncia en qu\u00e8, com a espectador, agraeixes poder mirar on vols, s\u00f3n impossibles de fer per meres q\u00fcestions de producci\u00f3”<\/em>, explicava Alberto Caballero, fan incondicional de la Trilogia Nacional a qui li hauria fascinat “que es fes una sit-com sobre el Marqu\u00e8s de Leguineche i Luis Jos\u00e9”<\/em>.<\/p>\n\n

El guionista de El pueblo<\/em> (2019) va qualificar Garc\u00eda Berlanga com “un valent”<\/em>, alg\u00fa que explicava hist\u00f2ries “de lletjos que volen ser rics i que no volen estar tristos”<\/em> amb finals com el de Bienvenido Mister Marshall<\/em> “segurament inacceptables per a qualsevol directiu d’una cadena de televisi\u00f3 actual, que no volen assumir hist\u00f2ries dif\u00edcils de pair”<\/em>.<\/p>\n\n

La valentia i la independ\u00e8ncia de el director de Pl\u00e1cido<\/em> (1961) \u2014“alg\u00fa que tenia un punt de vista molt clar i al qual sempre es va mantenir fidel”<\/em> segons Nacho G. Velilla\u2014 contrasten amb les dificultats que experimenten avui els creadors de com\u00e8dia: “\u00e9s un g\u00e8nere una mica demonitzat, els directius tenen por de no encertar, estem pitjor ara que fa 15 anys”<\/em> va advertir Alberto Caballero. Si Berlanga va haver de lidiar amb la censura, els guionistes del present s’enfronten a una correcci\u00f3 pol\u00edtica que ensorra gags, seq\u00fc\u00e8ncies senceres i fins i tot t\u00edtols d’episodis. “A m\u00e9s de passar tots els filtres industrials, ara els guions passen per un gabinet d’advocats que s’encarrega de cotitzar el cost de les possibles demandes per ofenses”<\/em> exposava Nacho G. Velilla que va avan\u00e7ar que aquestes pr\u00e0ctiques habituals en la ind\u00fastria nord-americana, per a la qual el realitzador saragoss\u00e0 ha desenvolupat dos projectes, ja s’estan instal\u00b7lant a casa nostra, condicionants que no s’apliquen a altres g\u00e8neres. La jornada es va tancar amb la projecci\u00f3 de Se vende un tranv\u00eda<\/em> (1959), el pilot d’una s\u00e8rie que anava a portar per nom Los p\u00edcaros<\/em>. El gui\u00f3 va suposar la primera col\u00b7laboraci\u00f3 entre Luis Garc\u00eda Berlanga i Rafael Azcona i va estar dirigit per Juan Estelrich. Aqu\u00ed no van fer falta bufets jur\u00eddics ni directius porucs, va haver-hi prou amb la implacabilitat de la censura per acabar amb un projecte d’una mordacitat intolerable per al r\u00e8gim.<\/p>\n\n

<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El LABdeseries va dedicar la seva pen\u00faltima sessi\u00f3 a analitzar ‘Qu\u00e8 li deuen les nostres s\u00e8ries a Berlanga?’ amb la pres\u00e8ncia dels guionistes i directors Alberto Caballero (Aqu\u00ed no hay quien viva, La que se avecina), Nacho G. Velilla (7 vidas, A\u00edda) i V\u00edctor Garc\u00eda Le\u00f3n (Vamos Juan, El vecino).<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":7104,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"cybocfi_hide_featured_image":"yes"},"categories":[49,47],"tags":[],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7101"}],"collection":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7101"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7101\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7439,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7101\/revisions\/7439"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/7104"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7101"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7101"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/berlangafilmmuseum.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7101"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}